El primer d’aquests fets fou la publicació en el Diari de Girona de la demanda de la Plataforma “El Parc no es toca” de garanties legals de la preservació del Parc, amb l’amenaça de denunciar-ho als tribunals si no se’ls dona aquestes garanties. La segona es produeix l’endemà a la nit. Uns/es desconeguts/des pinten la consigna «El parc no es toca» a les parets de l’Aula de Natura, decorada pels alumnes i instal·lada a Can Gibert del Pla. La tercera és la notícia que publicaren els diaris aquest diumenge, segons la qual el Govern de la Generalitat declara d’interès general la construcció del Campus de Salut Josep Trueta.
L’AVV de Santa Eugènia de Ter prossegueix amb l’estratègia que va aprovar l’assemblea de les entitats veïnals de Santa Eugènia en defensa del parc el juliol del 2023. La seva estratègia ha estat i és la de reforçar la capacitat veïnal d’influir i condicionar les decisions que pren l’Ajuntament i que afecten a la qualitat de vida del nostre barri. Considerem que és necessari tenir el suport social alhora d’interlocutar amb l’Ajuntament. Creiem que la negociació i l’acord són la via per aconseguir-ho, doncs, ara per ara, no tenim ni la força ni la capacitat d’imposar els nostres criteris. Per aconseguir-ho, ens cal una organització veïnal arrelada en el teixit associatiu, que fomenti l’entesa i la col·laboració, el sentiment de pertinença i una comprensió compartida de la defensa del barri.
Els dona prioritat absoluta, per considerar que formen part d’una estratègia de país. Nosaltres donem suport i aprovem que es reforci la sanitat pública; que s’incrementin els recursos econòmics per actualitzar els seus equipaments, així com els professionals que hi treballen. Millorar la sanitat pública és una millora substancial per la qualitat de vida, particularment del nostre barri. També és cert, que els que usen la sanitat privada no li donen el mateix valor. Elles no tenen llistes d’espera.
Que el Govern de la Generalitat hagi pres aquesta decisió, no es deu a les pressions de l’AVV de Santa Eugènia de Ter. Però el govern de la Generalitat pot prendre aquesta decisió perquè, tal com diu en la seva nota informativa, «s’aprovarà la declaració d’interès general d’aquests dos projectes RECENTMENT DESBLOQUEJATS». És en aquest desbloqueig on l’AVV de SET ha jugat un paper important.
L’objectiu era i és de treballar conjuntament per la continuïtat i la celeritat del projecte del Campus de Salut; així com d’obrir un debat sobre l’urbanisme del seu entorn. Això ens va permetre argumentar i convèncer de la necessitat de preservar el Parc; tot i comprendre, que calia la seva privatització per no aturar la reforma urbanística que permeti cedir els terrenys a la Generalitat. No té sentit discutir ara, si el Campus de Salut s’havia de fer a Domeny o a Salt. Es va optar per una solució mixta, a la qual en el seu moment ningú es va oposar. Tornar al projecte de quatre anys enrere, i fer-ne un de nou com demanava la Plataforma, hauria fet inviable el projecte de construcció del nou hospital Josep Trueta.
Fa tres anys que la Plataforma amenaça d’anar a tribunals, si les institucions no satisfan les seves reivindicacions. Porten tres anys amb aquesta amenaça. Altres portaveus de la Plataforma «El Parc no es toca» diuen que el nou Hospital es construeix per afavorir l’especulació immobiliària. En aquest temps en què les fake news són l’heroïna del poble, les organitzacions populars de tota la vida, com les AAVV o els sindicats, són la millor manera de defensar els interessos de la ciutadania, com ho demostren els docents en la defensa d’un ensenyament públic de qualitat.
No és la primera vegada que aquest sectarisme veïnal es manifesta pintant parets contra els qui no comparteixen les seves opinions. Aquesta és la pitjor manera de defensar el parc. Per aquests que actuen d’aquesta manera, la defensa del parc Jordi Vilamitjana és una qüestió secundària. El que volen demostrar, és que ells/elles tenen la raó; ells/elles SÓN LA RAÓ. Per això, prefereixen la imposició enlloc del diàleg. Amb el diàleg s’aprèn que la raó té moltes cares, i qui ja ho sap tot, no vol aprendre.
