El 25 de maig el Diari de Girona va publicar un article amb el següent titular: “El barri de Santa Eugènia de Ter supera el 50% de població nascuda fora d’Espanya per primer cop”. L’article en si no tenia massa interès. Era una simple constatació estadística d’un fet que tots coneixem: que la població treballadora d’origen migrant s’ha instal·lat majoritàriament a Santa Eugènia perquè aquí el preu de l’habitatge és un xic més assequible que a la resta de la ciutat. Però el titular, cridaner i malxinat per pescar clics, va sulfurar un exèrcit de trolls, minions i bots, que amb to apocalíptic van interpretar la notícia com un senyal inequívoc que la civilització occidental està a punt de ser engolida per ordes bàrbares, començant pel nostre barri.
“Per sort no visc a Santa Eugènia. Em faria fàstic amb tot aquest personal i hauria de vigilar que no em robin. Per sort no hi soc. És urgent Aliança Catalana”, bramava un tal Xavi Rimbau a Facebook. Comentaris com aquest ens han fet pensar en un lament que darrerament s’ha estès pel barri en forma d’enganxina: “Trobo a faltar aquells temps on ser racista fotia vergonya”. Perquè no n’hi ha cap dubte, els insults que ha rebut Santa Eugènia arran de l’article provenen d’una mena Klu Klux Klan digital. Amb l’emergència de partits com Aliança Catalana i VOX, el feixisme ha sortit de l’armari i ara gairebé sembla que estigui de moda escupir odi envers els nostres conciutadans.
Però no hauríem de deixar-nos intimidar per la cridòria desvergonyida d’un feixisme inflat amb algoritmes de Silicon Valley. D’entrada deixeu-nos dir que a Santa Eugènia estem molt orgullosos del nostre barri. Dels restaurants on pots menjar tajin amb aromes de Marrakech. De les fruiteries on t’expliquen anècdotes d’una remota província xinesa. Dels forns de pa on t’ofereixen les primeres lliçons de català. I naturalment d’un moviment veïnal vigorós que porta dècades lluitant perquè les oportunitats arribin a tots els racons del barri. La Fira de Primavera celebrada el passat cap de setmana, amb la participació de desenes d’entitats socials i culturals, és una bona mostra del dinamisme i la diversitat del barri. Que ningú es confongui: Santa Eugènia no és com el pinten els energúmens a les xarxes socials.
En segon lloc ens preguntem quina proposta política hi ha darrere el mensypreu, l’odi i la desinformació que promouen els seguidors de la Sílvia Orriols. Què pretenen? Pintar de blanc les persones racialitzades, perquè no es noti la diferència? Aixecar un mur al carrer Riu Güell i posar-hi checkpoints, com fa Israel als territoris ocupats de Palestina? Deportar famílies senceres, seguint l’exemple de l’administració trumpista, malgrat que el creixement econòmic i el confort de les classes benestants reposa sobre les espatlles de la immigració?
Santa Eugènia va créixer amb les onades migratòries dels anys seixanta i setanta, a qui deu bona part del seu caràcter, i s’ha transformat amb l’arribada de milers de persones provinents d’arreu del món. Aquest substrat humà, fèrtil i heterogeni, no desapareixerà per molts vots que obtingui Aliança Catalana. Al contrari, les famílies que s’han establert a Santa Eugènia els darrers anys estan destinades a empeltar-se a la nostra ciutat, tant si agrada com si no. El futur de Girona passa pel nostre barri.
A l’Associació de Veïns i Veïnes de Santa Eugènia creiem que, en relació a la immigració, l’única política sensata és la que promou la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Perquè el racisme i l’exclusió no poden ser fonament de cap societat. Perquè qualsevol forma de convivència exigeix esforç, intel·ligència, mà esquerra i un xic de perseverança. I en aquesta línia seguirem treballant, governi qui governi i per més que cridin els professionals de l’odi. L’enganxina de què us parlàvem ho resumia amb humor: l’antifeixisme és sexi.
