«No oblidem que un poble el fan sobretot els seus habitants»

Ho intentem. Per a mi el Monar’t és una actuació que té per objectiu acolorir uns carrers que es consideren banals i poc atractius, tot seguint un model forà proper a la gentrificació. S’hi aboquen amplis recursos que penso que es podrien invertir en millores més profundes i socials, millores que no haurien de ser incompatibles amb una inversió en murals més mesurada i propera. No oblidem que un poble el fan sobretot els seus habitants, que aquí són gent treballadora i honesta; no oblidem tampoc que a Santa Eugènia ja fa anys que moltes persones es mouen a favor de la cultura i d’una bona convivència. Tan sols s’ha de donar una ullada al malauradament desaparegut dimoni.com i tot el seu contingut, i alhora tenir en compte tot el teixit social, amb persones molt implicades que dinamitzen i treballen generosament pel poble des fa molts anys. En l’article “Murals d’aigua” es toca a més un tema sagnant: la privació d’aigua a unes hortes que serveixen d’autoabastiment a moltes famílies i on encara s’hi mou pagesia professional. El comentarista explica com l’aigua de la séquia vivifica Santa Eugènia; des de temps immemorials amb el conreu de la terra, i molt més tard amb les fàbriques de fi lats, aquestes condicionades a respectar el subministrament d’aigua als conreus. Després d’una certa culpabilització generalista a l’agricultura com a macrogastadora d’aigua, s’atribueix el tall d’aigua al poc que plou darrerament, a allò que en diem sequera, un fenomen molt més complex que la manca de pluja amb què justifiquen la sequedat en lleres i conreus. Sabem que la sequera és un problema, sabem que la manca de justícia distributiva de l’aigua és un problema molt pitjor. Al final del carrer de Santa Eugènia hi ha un mural on la Nimfa no mira ja les hortes, la seva mirada hi passa per sobre i es dirigeix directa al centre de la ciutat.