La trobada va comptar amb la participació d’activistes compromeses amb l’antiracisme i la defensa dels drets humans: Adama Boiro Sabaly, Sanata Daou Traoré, Sara Cuentas Ramírez, Arlene Cruz Carrasco i Lobna Dahech Dahech. Cadascuna, des de la seva experiència —com a jurista, politòloga, periodista, artista o defensora dels drets de les dones— va aportar claus per entendre l’impacte del racisme en la vida quotidiana: des de la mirada que et segueix al supermercat fins a les exclusions institucionals o l’infrarepresentació als espais de poder. Un racisme sovint difícil de posar en paraules, però que travessa els cossos i la realitat amb força. Aquest esforç per donar nom al que incomoda va ser una de les línies compartides de la sessió, que també va posar èmfasi en com el racisme s’entrecreua amb altres formes d’opressió.
Lluny d’una taula rodona convencional, la sessió es va construir des de la proximitat i l’escolta mútua. Es van compartir reflexions, preguntes i emocions sobre com impregna el racisme i com el llenguatge n’és part activa. Es va parlar de la importància de revisar els privilegis i fer servir paraules que sovint incomoden, com “blanquitud” o “colonització”, i del sentit de reivindicar termes com «alterització» “negritud” o el moviment woke. Aquest darrer, sovint utilitzat de manera despectiva per certs sectors polítics, prové de les lluites afroamericanes pels drets civils i fa referència a estar “despert” o conscient davant les opressions estructurals.
En aquest context, l’artista Sanata Daou Traoré, vinculada al projecte de creació comunitària La Volta del barri de Sant Narcís, va presentar una obra realitzada conjuntament amb un altre participant del projecte, Andreu. La peça forma part d’una sèrie que aborda temes com el consumisme, l’habitatge, la política i el racisme. L’obra que portava transmetia una denuncia cap a les contradiccions del discurs racista, representant un home que critica la presència de persones migrades mentre es beneficia dels fruits del seu treball. La tela utilitzada, un kente originari de Ghana, reforça simbòlicament el missatge, ja que el seu patró representa el respecte per altres cultures. “Les teles també parlen”, va recordar Sanata, reivindicant l’art com a eina d’activisme i transmissió.
Entre les veus que van prendre la paraula es va destacar el valor de crear comunitat des de la diferència, reconeixent els orígens, les llengües, les vivències i les ràbies com a part d’un relat col·lectiu. També es va qüestionar la comoditat dels discursos que volen suavitzar el racisme amb eufemismes, i es va posar sobre la taula la necessitat d’incomodar-se per poder transformar. “Les paraules han d’incomodar-se —deia una de les participants— perquè nosaltres estem incòmodes cada dia.”
Aquest Diàleg Descolonial és només el primer d’un cicle d’activitats que s’estan coent al barri entorn de l’antiracisme, impulsades des de diverses entitats i persones implicades a l’àmbit. La intenció és continuar obrint llocs on qüestionar-nos, reaprendre plegades i construir alternatives des de la justícia social, la memòria i el reconeixement mutu.
