15-17 de juliol – Complot a la plaça – Parc de Núria Terés de Santa Eugènia de Ter
L’Alba, dinamitzadora, ens explica que l’activitat de Complot a la plaça va tenir molt bona rebuda. Dinamitzada per La Noia del Monyo, tenia com a objectiu empoderar els infants perquè repensessin l’espai públic, sovint dissenyat i decidit pels adults. El primer dia, van construir una casa amb teles entre arbres i tobogans, amb parets, sostres i un gronxador. A través d’aquesta construcció simbòlica, van establir conjuntament les normes de convivència, inspirades en una proposta anomenada Segona residència, que posa sobre la taula la idea que, si per molts infants el carrer és com una segona casa, també han de poder decidir com volen viure-hi. En una de les sessions es va recuperar el mural col·lectiu elaborat en aquell taller anterior, i el tercer dia es van crear pancartes reivindicatives. A la imatge, veiem els infants escrivint els seus missatges: volem un gronxador, una piscina, volem arbres, un parc més divertit, un parc més net, més llibres, espai per patinar, volem fer jocs d’aigua…
«Just en aquell moment va arribar el regidor Sergi Font, que va poder escoltar directament les seves demandes. Va ser molt emocionant veure com s’expressaven, amb naturalitat i claredat. Nosaltres feiem el paper d’acompanyants.»
28-31 juliol – Descoberta de l’entorn – Educació Ambiental – Can Gibert del Pla
La Joana ens explica que a la imatge veiem el jardinet del passeig Sant Sebastià 44, un espai que s’està acompanyant amb la comunitat de veïnes. Fa uns anys era un terreny sense ús, però un veí de Can Gibert, en Cisco, va decidir transformar-lo. Va demanar llavors i esqueixos a les veïnes per fer-lo créixer entre totes. Quan va morir, ara fa tres anys, la seva dona, la Loli, en va continuar la cura, tant de les plantes com de la gent.
Les dinamitzadores hi donen suport dins el projecte Monar’t – La veu de les veïnes, impulsat amb la UdG. Al jardinet hi ha també un mur vinculat a aquest projecte de memòria històrica, que connecta experiències personals amb el paisatge. Durant la trobada, les veïnes van compartir records relacionats amb les plantes i la migració, majoritàriament d’origen andalús. Parlaven de quines plantes havien portat del seu lloc d’origen, l’ús que en feien —medicinals, aromàtiques, domèstiques— i què significaven per a elles.La proposta vol articular un petit grup de veïnes que pugui tenir cura de l’espai, tot vinculant natura i memòria. «Què m’aporta aquesta planta? Per què m’hi sento vinculada?», eren algunes de les preguntes que s’obrien durant el taller, dinamitzat per la Sorellona (Carlos Barrios).
13 de juliol – Festa de les cultures a la plaça Pere Calders – Can Gibert del Pla:
La Paula Montero ens explica que diferents associacions representatives de diverses nacionalitats del territori es van reunir per oferir menjars típics dels seus llocs d’origen. Les dinamitzadores van presentar i acompanyar la festa, mentre la plaça s’omplia de música i ball, com veiem a la imatge amb l’actuació del grup Casumaï (Oudiodial).
Es va donar protagonisme al veïnat per recollir com vivien la festa. Per exemple, una veïna va llegir un poema davant de tothom. Cada parada va poder explicar d’on venien i què oferien per menjar. També hi havia tallers de henna.
Al final, una companya, l’Aina, celebrava el seu aniversari, i va ser molt bonic poder acabar cantant totes juntes un «per molts anys».
11 de juny – Formació de jocs gegants a la plaça del Barco – Santa Eugènia de Ter:
L’Anna Hidalgo ens explica que va ser molt interessant i enriquidor descobrir jocs tradicionals que es poden portar a places i espais oberts, diferents dels clàssics parxís o oca, i originaris de diverses parts del món. Recorda que hi havia l’Awalé, un joc africà amb cavitats i pedres; les bitlles nòrdiques (o Mölkky); el Carrom, un tauler indi de precisió i estratègia; i altres com el Cornhole, un joc popular als Estats Units.
«Els avis que normalment juguen a petanca van deixar les boles i es van apropar a preguntar com funcionaven els jocs. Va ser molt bonic veure com tothom s’hi interessava, sense edat. Alguns jocs són senzills i gairebé sense normativa, altres, com les bitlles, requereixen més estratègia.»També recorda l’anècdota d’un veí que, en veure l’Awalé, es va apropar emocionat per explicar com s’hi jugava al seu país, compartint normes lleugerament diferents. «Aquest tipus d’activitats generen trobades inesperades i ajuden a fer barri», conclou.
La formació per dinamitzar jocs ha estat impulsada per l’AVV, i el conjunt de l’activitat és fruit d’un treball col·lectiu entre entitats, veïnat i serveis del barri.
18 de juliol – Balls i música – Santa Eugènia de Ter
L’Alba ens explica que aquesta activitat consisteix a reunir col·lectius del barri que fan música per fomentar que s’ocupi l’espai públic amb dansa, percussió, instruments i ganes de gaudir plegats. Hi han participat grups com FiveStarBand, Casumaï i altres músics del territori.
La primera edició es va fer al parc Núria Terés (també conegut com a plaça Nova), un espai encara poc conegut i difícil de dinamitzar, cosa que va suposar un repte per a l’activitat. Tot i això, s’hi van reunir persones de totes les edats i es va generar un ambient molt viu. Un cop els músics van acabar de tocar, es va convidar els adolescents a punxar la seva pròpia música.
La segona edició, a la plaça del Barco, va tenir lloc la mateixa setmana en què havien tingut lloc agressions racistes a Torre Pacheco. «Ens va semblar significatiu començar l’acte recordant que totes les persones tenen dret a mostrar la seva cultura, ocupar l’espai públic i expressar allò que les representa. A vegades sembla que aquestes llibertats bàsiques estan en risc», diu l’Alba.
Aquell dia també va coincidir amb l’últim dia de feina de la Marta Roura com a directora. La Belén, veïna del barri, li va cantar una cançó i tothom va compartir el moment amb emoció. «Per mi va ser un dia on es va fer evident que la música i la dansa són maneres de connectar i de combatre l’odi», conclou l’Alba.
8 de juliol – Biblioteca Humana – Santa Eugènia de Ter
En Pau Darnés ens explica que la biblioteca humana pren forma segons les persones que hi participen. Aquesta vegada, a la plaça del Barco, es va crear un espai per conversar amb veïns amb qui potser mai s’havia intercanviat ni una paraula. «Hi havia un permís explícit per preguntar, sempre amb respecte. De sobte, podies parlar de coses que mai t’hauries atrevit a comentar amb el veí de la porta del costat.»
El funcionament era senzill: es van col·locar cadires per facilitar converses en parelles o petits grups. Algunes persones havien estat convidades per fer de «llibres» i compartir la seva història; d’altres s’hi van oferir espontàniament. Els «lectors» eren veïns i vianants que, encuriosits, s’hi afegien. Abans de començar, se’ls explicaven les regles bàsiques: escoltar, preguntar amb respecte i deixar-se sorprendre.
Algunes de les persones que van fer de llibre formaven part d’entitats com ASOCOLOGI, ASOVERGI o Casumaï. D’altres, simplement, van aprofitar l’espai per explicar vivències personals i obrir diàlegs honestos.
Al final, es va obrir una rotllana per compartir impressions i tancar l’experiència plegades. Un exercici senzill i transformador que va convertir la plaça en un espai d’escolta, confiança i reconeixement mutu.
