Benvolgut alcalde Salellas i benvolgudes tinentes d’alcaldia Geis, Ayats i Andreu, miraré de no caure en la «demagògia barata» amb què darrerament s’acusa aquells que no combreguen ni amb rodes de molí ni amb determinades posicions pel que fa a la qüestió del futur del parc del sector Mas Masó a Santa Eugènia de Ter (Can Gibert i Santa Eugènia), batejat (2021) amb el nom del gran Jordi Vilamitjana i Pujol (1957- 2014), eugenial professor de català i de vida a l’institut, a tocar del parc.
Reconec que ha de ser difícil assumir allò pactat en mandat/s anterior/s i quadrar-ho tot alhora: que si «El Trueta serà enderrocat un cop construït el nou hospital just davant de l’actual i estarà a punt entre el 2012 i el 2013» (£7 Punt, 2005); que si la consellera Geli presenta (2008) a l’alcaldessa Pagans la maqueta de l’avantprojecte del nou Trueta «que es començarà a construir el 2010», al costat del vell; canvi de plans, que si ara al barri de Domeny no hi cap; tornem-hi, que si al municipi veí de Salt en la seva integritat; que si una ‘punteta’ a Girona (Can Gibert del Pla) per mantenir la ‘gironitat’ mal entesa del 17006 per al Campus de Salut; que si ara… sí.
El projecte per a una infraestructura verda la Vora (Estudi Martí Franch, 2014-2018), tan celebrat pels gestors públics, agents socials, naturalistes i veïns perifèrics, envolta tot Girona; els trenta parcs naturbans que es proposen tenen una extensió d’unes 600 ha, que multiplica per vuit els parcs urbans existents a la ciutat, equivalen a vint vegades el parc de la Devesa.
«La Vora se centra en les transicions entre el teixit urbà i els espais pròpiament naturals, en la franja perifèrica de la ciutat, en uns espais a mig camí entre l’urbà i el natural i que sovint s’han donat l’esquena. La Vora […] posa l’accent en la gestió diferenciada del medi natural i en millorar els espais progressivament, cosa que permet posar a disposició dels ciutadans amplis espais naturbans a cost molt baix.»
Dels tretze espais («bucles», a l’estudi) que recull la Vora, un és l’anomenat «Güell- Masrocs, la plana agrícola» on es troba ubicat el parc d’en Jordi i que preveu ampliar-se amb la peça contigua inundable que ressegueix la riera Masrocs (ja propietat municipal, tret d’una petita parcel·la propietat del Bell-lloc).
M’he allargat descrivint la Vora al seu pas pel Masrocs-Güell ja que el programa electoral que presentava a les darreres eleccions municipals el grup polític de l’alcalde citava en quatre ocasions el projecte esmentat amb aquest redactat: «Treballarem per tal que el projecte Girona Vora faci especial èmfasi a enllaçar els barris de la ciutat […] a través de les zones verdes i enllaçar itineraris arbrats pot esdevenir un potent element de millora de la qualitat de vida».
Pel que fa a la construcció del nou Trueta únicament es diu: «… Girona segueix tenint pendent la qüestió del futur hospital Josep Trueta […], farem incís en el fet que s’agilitzi el desenvolupament del Campus de Salut per poder fer efectiu l’alliberament de terrenys, vetllant per una bona definició i execució del projecte.» Cap concreció.
Un altre dels tres partits, el dels alcaldes Puigdemont i Madreñas, que formen Tactual coalició de govern de la plaça del Vi, si fa no fa, el mateix però més breu: «Impulsar el projecte la Vora, que ha de permetre la connectivitat i l’ampliació dels espais verds a Girona i la seva interconnexió» i, en un altre punt, «donar el màxim impuls al projecte del nou Campus de Salut, que serà clau en la transformació econòmica de la ciutat […].» Cap concreció.
Amb el tercer dels partits, que ja cogovernava en minoria a l’anterior mandat, signen el que són els «Grans projectes de ciutat per desenvolupar durant el mandat 2023- 2027», són 64 punts, el dedicat al nou Trueta diu, concís: «Mantenir el compromís de la ciutat amb el desenvolupament del futur Parc Sanitari Josep Trueta i començar a treballar una alternativa sanitària i de serveis per al sector Nord de la ciutat.» Cap concreció.
No seria la primera vegada. Al capdamunt de la rambla de la Llibertat trobem l’escultura que ret homenatge a Rahola (1881-1939), polític, historiador i escriptor condemnat a mort i posteriorment afusellat per les tropes franquistes. El conjunt escultòric de bronze és una obra (1959) de l’eugenial veí Torres Monsó. Per executar l’escultura, l’autor es va inspirar en l’horror amb què dues dones vivien la tallada d’arbres de la carretera de Santa Eugènia. «Horror» és tal com qualifica Fabre (girona.cat/artalcarrer) la visió de l’acció de tallar arbres.
La qüestió principal (és de principis) és que no es pot actuar d’esquena a la ciutadania en general, al veïnatge en particular, a les juntes de les associacions de veïns dels dos barris; no es pot incorporar en el dia a dia de la gestió municipal fer desaparèixer un parc frontissa entre els dos municipis gironins més densos i que es justifiqui amb arguments únicament econòmics sobrevinguts o prèviament amagats; no us podeu presentar a unes eleccions municipals parlant de la Vora i del Campus Trueta sense concretar res i pactar un pla de mandat de cares a la premsa i ningú més; no són menors els malabarismes dialèctics de xifres i lletres que els lectors interessats en el milió de coses que és la ciutat tractem d’entendre quan els referents ètics s’esmicolen davant de les nostres ninetes; el govern del consistori no es pot treure de sota el barret fer llenya amb 400 arbres perifèrics, acció que no venia a cap proposta electoral ni al pacte de govern vigent, i justificar-ho en pro de la sanitat i la salut pública…
Podria dedicar un grapat de línies a desmuntar algunes de les informacions que s’han difós des de l’ajuntament, però em limitaré a recordar veritats senceres:
Girona i Salt (i al mig Santa Eugènia de Ter) estan entre els municipis més densament poblats de Catalunya amb dades de 2022 (Institut d’Estadística de Catalunya, 2024);
el nombre d’usuaris del CAP Girona-2 de Can Gibert és de 35.000 veïns i veïnes gironins, tal com va recordar Andreu en anunciar les obres d’ampliació del CAP (la seva ABS -Àrea Bàsica de Salut- coincideix gairebé amb l’antic terme municipal eugenienc: Santa Eugènia, Can Gibert, la Rodona, les Hortes i Sant Narcís), aquí caldria sumar-hi els usuaris de l’ABS de Salt limítrof per fer-nos idea de la demografia real del sector;
No sabem el paper que ha tingut i té l’empresa pública Vivendes de Girona en la promoció d’habitatge social a la ciutat i caldria saber si ja s’han trobat els dos habitatges de la Bisbal que estan ‘perduts’, de la SAREB o banc dolent només em surten improperis;
per acabar, és cert que si el secretari de la corporació hagués volgut, l’esquelet de l’edifici monument a la desídia, de Vivendes de Girona a la pl. Leonor Joher, ja estaria acabat i habitat?
Salamaña, regidora i tinenta de la cosa al consistori (1991-2011), replicava a tuiter un comentari sobre l’article publicat al diari Ara de la directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Sistemas Tusell, amb aquesta frase: «El problema no és demagògic dels veïns!!! És d’un mal plantejament urbanístic (tècnics arquitectes i polítics).»
Diari de Girona titulava, a primers de setembre: «L’Ajuntament de Girona prepara excavacions en dues parcel·les més del Pla de Baix de Domeny. Una està cedida a l’Incasòl perquè hi faci pisos socials, com en dos solars més, i l’altra és municipal, però acabarà tenint també un ús social.» Doncs ja ho tindríem, sobren solars edificables allà on havia d’anar el nou Trueta. Permuta possible? O són els calers, la única qüestió?
Els parcs no es toquen, s’amplien.
A la fotografia la manifestació veïnal del 23 de juliol per defensar el parc Foto Pablo Lidoy
