Però de vegades la Festa Major s’ha hagut de suspendre. Va passar fa temps, fa uns noranta anys, per la guerra civil; però també es va suspendre per culpa de la COVID.
Us fem aquest recordatori per mentalitzar-nos del que pot passar i fer els canvis necessaris perquè no passi. Canvis substancials en la manera de desplaçar-nos i en la manera de consumir. Canvis que no es deuen al caprici dels representants polítics, siguin del color que siguin, sinó a la realitat climàtica. Hem començat a viure fenòmens meteorològics que ens condicionen en molts aspectes de la vida quotidiana. I tot just és el principi.
Se’ns plantegen grans reptes que afectaran la vida quotidiana del barri. El canvi climàtic i la guerra que hi ha a Europa repercuteixen en les nostres condicions de vida.
Des de l’octubre de l’any passat fins a mitjans de maig d’aquest any, amb prou feines van caure quatre gotes en tot el nostre país. Els embassaments es van buidar i els cabals dels rius eren mínims. Es va haver de tallar el subministrament d’aigua a la séquia Monar, primer per a la seva reparació i després per la falta d’aigua.
A finals de març-primers d’abril, quan els hortolans planten les verdures, els recs de les hortes anaven secs, ni una gota d’aigua. Cada dia podíem veure coms els hortolans, carregats de garrafes i galledes, pouaven aigua de la séquia o del riu.
Aquest és un fet ben evident de com el canvi climàtic ens condiciona la vida quotidiana. No és solament un problema agrícola. Posem un altre exemple de com afecta la vida quotidiana la crisi climàtica i ens obliga a canviar els nostres comportaments.
Com a conseqüència de la calor, cada cop hi ha més vida social al carrer i a les places durant les nits. La gent que s’aixeca d’hora per anar a treballar o arriba del torn de nit, s’emprenyen perquè no poden dormir; els nens juguen i fan xivarri; els joves van a dormir a la matinada, tot rient i cridant pel carrer.
Per prendre consciència de la importància de l’aigua hem convidat el president de l’associació Aigua és Vida, que té per objectiu aconseguir que la política d’aigua i la gestió del cicle integral de l’aigua a Catalunya sigui realitzada des del sector públic i compti amb la participació i el control de la societat civil com a garantia de qualitat del servei i de qualitat democràtica.
L’increment de les temperatures ha desertitzat i empobrit tota la població del nord i el sud del Sahel, una zona geogràfica on porten 17 anys de sequera. Els seus habitants emigren en massa, buscant un lloc on poder viure; fins i tot arrisquen la vida per aconseguir-ho. Un bon nombre d’ells viuen en el nostre barri i tenim l’obligació d’acollir-los, perquè el Planeta és de tots, i tots som responsables, principalment els europeus, d’haver-lo espatllat.
El barri està en una cruïlla i hem de decidir com ens agradaria viure en el futur i les decisions que s’han de prendre. Ho hem de debatre col·lectivament des del teixit associatiu; amb les associacions de lleure i esportives, les del món del treball i del comerç, les culturals i educatives, i no oblidem les associacions de migrants. Totes hem de reflexionar i dir, per exemple, quina temperatura volem per al planeta; essent conscients que això comporta un canvi en el model de mobilitat i de consum.
Per aconseguir tot això, la FESTA MAJOR ha de ser més divertida que mai, perquè és la millor manera de reforçar els lligams de solidaritat i d’igualtat; perquè tothom se senti que forma part del poble com si fos una sardana gegant. Perquè necessitem l’alegria per viure. No ens serveixen les festes a quatre duros que organitzen les empreses mercantils o les institucions mitjançant subvenció; necessitem les festes populars. Les que organitzen els joves des dels carrers i places del barri. Aquestes són les que donen vida.
I, conscients del problema a què ens enfrontem, hem demanat al president de l’associació Aigua és Vida, en Pau Masramon, que faci el pregó de la Festa Major.
A la imatge, Reinald Roca, president de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia i Anna Maria Molist, pregonera de la Festa Major 2022
