En fem un balanç mitigat. Va anar bé en el sentit que la reforma urbanística de la zona s’ha convertit en un problema de ciutat. Així ho reconegueren totes les parts interessades; manifestaren la seva preocupació i comprensió de la defensa que fem del Parc, tot i que tenen un criteri urbanístic diferent, i, sobretot, una preocupació per no aturar el procés administratiu per la construcció del nou campus de salut. Considerem que la defensa que vam fer del parc va influir en els posicionaments dels representants dels col·legis professionals. El problema urbanístic s’ha estès a altres àmbits de la ciutat, superant la confrontació barri-ajuntament. Ens uneix la preocupació per tirar el projecte del nou campus endavant i que l’entorn urbanístic sigui el resultat de la participació ciutadana. Aclarim, que perquè sigui un procés participatiu hem de tenir capacitat d’influir i no solament d’opinar.
El model que s’utilitza és el que s’ha fet sempre: l’ajuntament expropia terreny a canvi de cedir una part als propietaris expropiats, econòmicament compensats, pel fet que el terreny que se’ls cedeix tindrà un valor més alt sent qualificat com a solar edificable.
Però després de 50 anys, a la ciutat de Girona ja no queda terreny agrari (el barat) per requalificar, i l’expropiació és caríssima. És per aquest motiu, que el Parc s’ha convertit en la víctima del nou temps. Malauradament, el debat es va centrar en una proposta de reforma urbanística que va fer l’ AV de Can Gibert, que no podem compartir, i que fou rebatuda per tots els presents, perquè suposaria un endarreriment del procés administratiu, -un any com a mínim- amb el perill que altres projectes hospitalaris passin al davant.
En les pròximes reunions volem insistir en la idea que cal buscar nous models de finançament urbanístic. Per exemple, implementant taxes als vehicles que entren a la ciutat i al turisme. Amb tot, és a l’ Ajuntament qui li correspon decidir, i a nosaltres pressionar perquè entenguin que estem en una nova etapa urbanística i que cal buscar altres formes de finançament. Creiem que hem d’ impulsar aquest debat perquè és la millor manera de salvar tot el que es pugui del Parc.
L’equip de govern ens va informar que en el plenari del mes d’abril es preveu aprovar la reforma urbanística i cedir els terrenys a la Generalitat.
Això no suposa la pèrdua definitiva del Parc; ni de bon tros. Servirà per cedir els terrenys privats a la Generalitat per tal que hi construeixi el Campus de Salut.
Abans de construir al parc, si és que s’hi construeix, hem d’esperar, quin dels 5 projectes escull el comitè de selecció. Després d’uns quants anys, hi ha d’haver la normativa urbanística per definir els usos del terreny.
En resum, tenim temps per seguir lluitant pel parc.
