Em dic Isabel López Bernal i des del passat 24 de novembre soc la nova directora del Centre Cívic Santa Eugènia.
Vaig començar a dedicar-me al camp social per aquelles casualitats de la vida, participant en una brigada que organitzava la Comissió d’Agermanament de Salt amb Quilalí l’any 1992 on vaig conèixer moltes persones que es dedicaven a l’educació social i al treball comunitari. Jo en aquell moment estava estudiant la llicenciatura de químiques i passava bona part del meu temps fent de monitora de lleure, participant en associacions veïnals, en grups de teatre… i vaig descobrir que del meu sentir, d’allò que m’apassionava i em feia vibrar en podia fer la meva professió. Tornant de Nicaragua vaig tenir la sort que s’iniciaven a Girona els estudis d’Educació Social. Acabats els meus estudis vaig estar treballant en programa per a joves a partir de 18 anys que sortien de centres de protecció de menors. L’any 1997 vaig començar a treballar a l’ajuntament de Girona com a educadora de medi obert a l’equip de Serveis Socials de Barri Vell; amb dues grans dones amb molta experiència que em van ensenyar molt, era una etapa amb un ajuntament on no hi havia molts dels serveis que ara existeixen.
De l’any 1998 al 2000 vaig formar part de l’equip de Serveis Socials de Taialà, va ser un moment de crear amb les associacions del territori un projecte com les Mil i Una Veus a l’Esquerra del Ter, que em va obrir les portes a treballar des de la perspectiva comunitària. Són moments en els quals en la majoria de Sectors de la ciutat no hi havia Centres Cívics i des dels equips de serveis socials d’atenció primària pivotàvem des de la dimensió més individual a la familiar, grupal i comunitària. Una gran escola d’aprenentatges. Del 2000 al 2007 és una etapa de fer l’educadora dels equips de Serveis Socials del Sector Est de Girona, on conec la Marta Roura, la directora que em precedeix, una gran dona i professional que m’ha deixat el llistó molt alt. Del 2007 al 2012 entro a formar part de la Xarxa de Centres Cívics com a directora del Centre Cívic Onyar, amb un Pla Comunitari i un Pla Educatiu d’Entorn que començava que em va portar a treballar en diverses taules tècniques amb persones de diverses administracions i perfils. L’any 2012 torno a l’Esquerra del Ter de Girona, aquest cop com a directora de l’equipament.
De Santa Eugènia conec des de fa anys a persones que hi viuen, és un sector que sento que el fa bategar la gent que el sent com un espai de vida a estimar, i com tot el que t’estimes el cuides, protegeixes, fas créixer, t’il·lusiona… i a vegades, perquè no, et posa dels nervis i prendries distància; però de moment, la munió de gent que m’han anat presentant en aquesta setmana sento que són dels enamorats que no es divorcien de la seva comunitat i els acompanya en el seu dia a dia amb orgull i amb la voluntat de créixer plegats. Espero que em doneu temps perquè pugui anar coneixent i enamorant-me d’aquesta comunitat que formarà part de la meva vida.
