Un exercici de mirada crítica, però també de reconeixement mutu. Si en les primeres sessions s’havien abordat els orígens històrics del racisme i les seves dimensions simbòlica, institucional i epistèmica, aquesta trobada va posar el focus en allò que passa als carrers, a les escoles i a les cases de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla.
La sessió es va obrir amb una dinàmica en rotllana que obria la porta a reflexionar sobre el fet d’observar el barri també com una forma de resistència. A partir d’una acció tan senzilla i tan carregada de significat com mirar-se als ulls, es va convidar a pensar en les barreres que habiten els nostres cossos quan travessem l’espai públic. A vegades les mirades són amables, d’altres carregades de prejudicis, i algunes es perden entre pantalles o gestos d’autoprotecció.
A partir d’aquesta obertura, les participants vam escollir dues problemàtiques sobre les quals aprofundir: el racisme immobiliari i el racisme en l’àmbit educatiu. Organitzades en dos grups d’unes deu persones, es van identificar les causes i conseqüències de cadascuna d’aquestes realitats.
La sessió es va tancar amb una posada en comú de totes les aportacions. Van emergir paraules com exclusió, desigualtat, estigma, soledat i impotència. Però també resistència, xarxa, implicació i memòria. Tal com van recordar les conductores de Red de Migración, Género y Desarrollo, el diagnòstic no busca només assenyalar el que falla, sinó preparar el terreny per imaginar i construir alternatives des de baix, des dels barris, des de la quotidianitat.
Es va parlar de les dificultats d’accés a un habitatge digne, la discriminació en els lloguers, els entrebancs burocràtics com l’empadronament i la manca de polítiques públiques valentes. “Si no tens casa, no tens papers. I si no tens papers, no tens drets”, va resumir una participant. En l’àmbit educatiu, es va assenyalar un sistema que no reconeix la diversitat de l’alumnat ni les seves trajectòries, amb un currículum eurocèntric, segregació escolar i una manca de referents que genera malestar i desigualtats. Com es va recordar, l’educació és clau per formar la mirada del demà.
Aquest seminari no és una formació puntual, sinó una aposta col·lectiva per repensar el barri des de l’antiracisme, implicant veïnes, entitats i administracions. Ens retrobarem passat l’estiu per avançar en una segona diagnosi participativa i continuar traçant propostes que neixen de les necessitats compartides. Perquè, com es va dir durant la sessió: observar el barri també és una forma de resistència.
