Ja s’han organitzat unes catorze edicions de la Palanganada (el mateix dia al matí, alumnes d’onze instituts van fer-ne una a la passera de Fontajau), però era la primera vegada que es feia a Santa Eugènia. Masramon ho justifica per la voluntat de descentralitzar un acte que habitualment es feia al Pont de Pedra de Girona però també «per donar suport a una associació de veïns activa i amb una actitud súper positiva, de defensa social i ecològica, com haurien de tenir totes les associacions de veïns».
Aquest compromís de l’Associació de Veïnes i Veïns de Santa Eugènia ja s’ha expressat de diverses maneres defensant el nostre riu Ter i la nostra séquia Monar. Cooperant amb l’Associació d’Hortolans i la Comunitat de Regants de la séquia Monar.
I especialment dedicant la Festa Major de Santa Eugènia passada a l’aigua i a la situació de sequera i convidant de pregoner Pau Masramon. Un compromís que continuarà participant com a entitat veïnal en la propera constitució de l’Observatori de l’Aigua de Girona, Salt i Sarrià. Defensant el Dret a l’Aigua de tots els veïns i veïnes, vigilant que totes les fonts de Santa Eugènia ragin i no es tanquin, promovent els comptadors socials per a les famílies vulnerables i exigint el cabal ecològic del riu Ter i la séquia Monar per tal que les nostres deus no s’assequin. És una lluita col·lectiva i de país, i l’AVV de Santa Eugènia hi serà!!!
Del riu Güell, el president d’Aigua és Vida lamenta que és un riu mort: «un riu és un flux constant d’aigua per una llera natural, no per un terra de formigó. Tornem a conceptes bàsics: que és un riu? Ens hem descuidat d’aquestes coses bàsiques perquè ens mirem el melic; s’ha matat el riu i la gent no respon, perquè s’ha acostumat que només cal obrir l’aixeta i surt aigua a casa seva. Per això és interessant la Palanganada, perquè la gent participa, s’interessa».
Masramon té clar que els problemes d’aigua que afrontem avui van més enllà de la meteorologia: «Ens mobilitzem sobre el tema de l’aigua, però estirant aquest fil, parlem de model econòmic, d’agricultura (encara amb massa reg d’inundació), de ramaderia (amb una cabanya porcina desproporcionada), de fonts contaminades…
Models amb els quals si bé es guanyen la vida uns quants milers de persones, no se’n beneficien els 8,5 milions de catalans; uns quants es beneficien de l’aigua que és de tots i els calés se’ls queden molt pocs».
Aquests són els factors principals, però pel president d’Aigua és Vida hi ha un tema que és més punyent: «L’administració reconeix que es perd una quarta part de l’aigua en les xarxes urbanes. Si l’òrgan regulador reconeix un 25% de pèrdues, i com que sovint ens menteixen, doncs sabem que en deuen perdre molt més. Ho han d’arreglar. Perquè sense aigua no fem res; les empreses hauran d’acomiadar gent, hi haurà EROs, etc. El tema és greu», conclou.
A la imatge, la Palanganada al Pont del Dimoni. Foto: Pablo Lidoy
