Entre els principals responsables de la junta actual, Rafa Jorrillo, president, Fina Pi, secretària, i Marissa Galvany, tresorera, hi ha una barreja de sentiments: un cansament pel desgast que suposa aquesta responsabilitat i l’evidència que són temps de canvis d’hàbits dels consumidors, canvis al barri i un canvi generacional que en els últims anys ha portat diversos comerciants a abaixar la persiana o jubilar-se. A tall d’exemple, Fina Pi, s’ha jubilat aquest estiu i ha tancat la botiga Somnis (matalassos, roba de llit i complements de la llar). Feia 47 anys que treballava en aquest establiment, primer com a dependenta i des de fa 27 anys com a propietària. El Rafa fa 38 anys que és al capdavant del seu establiment d’electrodomèstics i la Marissa en fa 32 que porta la seva botiga d’òptica.
Aquests «històrics» de la junta volen fer un pas al costat, però no reneguen de la feina feta ni del potencial del sector comercial de Santa Eugènia.
L’associació es va constituir l’any 2008 a l’entorn d’un primer nucli i es va consolidar a partir del 2016 amb la junta actual, i al llarg dels anys s’ha passat d’una trentena d’adherents inicials a la setantena actual. Són anys de porta a porta i iniciatives per implicar el conjunt del sector en campanyes de visibilització i promoció: participacions a Temps de Flors al barri, edicions de «Botiga al Carrer», o campanyes amb vals de descompte i premis per obsequiar la clientela. Un altre èxit que encara és present a molts establiments és la campanya «Compra al barri» amb el personatge de l’Eugènia, que fins i tot es va estampar en samarretes per als joves dels casals. La decoració de persianes, gràcies a la complicitat amb Monar’T, és un altre exemple.
En el balanç, la junta és conscient de canvis globals: centres comercials a la perifèria dels municipis, compres en línia, l’atractiu de la gran ciutat… Enfront d’això han vist un tancament de botigues del barri i jubilacions, i l’arribada de nous locals, però possiblement amb un «monocultiu» de la nova oferta (bars, petites botigues d’alimentació -la nova versió dels antics colmados– o barberies). Tots aquests nous locals tenen la seva funció per portar vida al barri, però és indiscutible que s’ha retrocedit en la diversitat que existia anteriorment, amb sabateries, teixits, peixateria, bodegues etc., que proveïen no només el consum local sinó que també atreien una clientela exterior.
Què ha passat que hagi accentuat el retrocés? Un primer escull que no s’ha resolt mai és la falta d’aparcament. Ja als anys 2005 i 2006, en el Pla de barris es parlava de dèficit d’aparcament i s’havia acordat la creació d’un pàrquing soterrat d’una o dues plantes a la frontissa. A més de l’incompliment d’aquell projecte, la manca d’aparcaments es va agreujar amb reformes que van eliminar places, per exemple al carrer Maçana. Si bé es van crear àrees de zona blava i verda al carrer Santa Eugènia, això no es va fer a la resta del barri, mentre que el municipi veí de Salt sí que hi ha apostat i per això hi ha més pressió de cotxes que volen aparcar gratuïtament a Santa Eugènia. Un projecte de places d’aparcament limitat a 10 minuts per fer les compres tampoc es va arribar a concretar mai. Una altra ocasió perduda va ser l’efímer i ja difunt Mercat de Santa Eugènia. Massa projectes fallits i incompliments per un sol barri.
Els comerciants tenen clar que no són un sector aliè a la imatge i l’aspecte general del barri: «La gent ha de poder passejar i viure a gust pels carrers i places per també poder comprar-hi», diuen. Per això reclamen també coses tan bàsiques com cuidar l’enjardinament, el manteniment, la neteja, i vetllar per la problemàtica de la seguretat i la convivència. Lamenten, per exemple, l’empetitiment d’un element tan identificador com el barco de la plaça Santa Eugènia, i temen que el projecte embarrancat entre tanques del que havia de ser la nova comissaria també s’afegeixi al llistat d’ocasions perdudes.
«S’han fet coses però en cal fer més, i no demanem miracles ni només subvencions de l’àrea econòmica», diuen els comerciants. Reclamen més fluïdesa, intercanvi, projectes i compromís amb l’Administració municipal, i menys burocràcia.
Els actius i el potencial del comerç de Santa Eugènia són reals: és el barri amb la densitat de població més alta de la ciutat, un barri que té punts a favor, ja que atrau parelles joves que deixen el centre de la ciutat, i una clientela fidel que no es limita a la proximitat immediata. I un altre actiu important és la feina feta fins ara, que no es pot llançar per la borda.
A la imatge superior, Rafa Jorrillo a la seva botiga atenent una clienta. A la galeria d’imatges Fina Pi i Marissa Galvany. Fotos: E.C.
Amb aquestes ratlles que donen veu als que han estat fins ara els representants de l’Associació de Comerciants de Santa Eugènia, la Junta de l’Associació de Veïnes i Veïns de Santa Eugènia de Ter volem posar en valor la gran tasca que han realitzat tots aquests anys i, alhora, agrair la seva contribució a fer una Santa Eugènia més dinàmica i en convivència. La col·laboració entre l’Associació de Comerciants i l’AVV de Santa Eugènia s’ha anat estrenyent aquests darrers temps, perquè els objectius són compartits. El repte de mantenir un comerç viu i una associació de comerciants dinàmica a Santa Eugènia no és només d’interès pels mateixos comerciants, sinó també per tots els eugeniencs i eugenienques que volem un barri de qualitat. I també hauria de ser-ho pel conjunt de la ciutat i el seu ajuntament.
