Fa un parell de setmanes que les veïnes i veïns de Santa Eugènia observem que han tornat a tallar l’aigua de la nostra séquia, i alhora hi hem vist un cert remenament a l’alçada del parc Núria Terés, contigu amb Salt. Es tracta d’unes obres de reparació del marge esquerre d’aquest tram, bonic, on encara s’observa el mur de rierencs que conforma el marge de la séquia. Aquest tram té també abundant vegetació i alguns arbres que causaven, en certa manera, la caiguda del mur i provocaven filtracions i pèrdues d’aigua. És una obra que es fa en el marc del controvertit projecte “Menja’t Girona” i té un cost de 105.772,82 €, sufragats per fons europeus Next Generation.
Aquestes obres ens han de fer pensar en el gran tresor que suposa tenir la séquia Monar al pas per Santa Eugènia. Sense la séquia Santa Eugènia no seria com és, ni el paisatge que ens identifica. No existirien les Hortes, ni la Marfà. La Monar és un canal que s’inicia a la resclosa de la Pilastra, a Montfullà, passa al nord del nucli de Salt i de Santa Eugènia i desguassa a l’Onyar dins de la ciutat de Girona. El nom “Monar” ve de la paraula “moldre”, ja que al tombant del primer mil·lenni tenim constància documental de molins i molinars al seu pas. Inicialment va ser un rec comtal, després reial i més tard dels jurats de la ciutat. En l’actualitat és gestionat per la Comunitat de Regants de la Séquia Monar, que va ser constituïda a principis de l’any 2008 per més de 70 propietaris de les Hortes de Bescanó, Salt i Santa Eugènia.
La cura de la séquia Monar, d’aquesta séquia mil·lenària, ha de ser una constant al llarg del temps. En la constitució de la Comunitat de Regants, fa 15 anys, ja destacaven que una de les primeres actuacions havia de ser reduir les pèrdues d’aigua que té en diverses zones. La neteja, l’adequació dels marges, les millores del reg i la dignificació de l’espai de l’entorn ha ser una tasca permanent per mantenir aquest bé preuat que comparteix i identifica Santa Eugènia. No cal esperar només pressupostos extraordinaris per intervenir-hi, sinó que ha de ser una acció comuna i constant de la Comunitat de Regants, dels ajuntaments respectius –tal com es van comprometre–, i també del conjunt de veïnes i veïns que hem de contribuir a respectar i fer respectar aquest patrimoni que és de tots i totes. Si preservem les Hortes, també hem de defensar la Séquia Monar.
