Els veïns/es han presentat unes al·legacions que expressen les opinions i els interessos majoritaris del veïnat. Així ho confirma, l’àmplia participació veïnal en la manifestació que va acompanyar la comissió negociadora que va escollir l’assemblea d’entitats veïnals, així com l’àmplia participació en les assemblees i activitats que organitza l’Assemblea d’entitats veïnals en defensa del Parc. Aquest fet planteja una qüestió:
L’Ajuntament pot dur a terme a una decisió important en contra de la voluntat del veïnatge?
Des de l’AVV de Santa Eugènia de Ter considerem i volem que els nostres governs, sobretot els locals, siguin el més democràtics possibles. Això implica que els governants han de tenir en compte l’opinió i l’interès dels seus ciutadans, en aquest cas del veïnat de Santa Eugènia de Ter. La seva elecció com a representants de la ciutadania en els òrgans de govern de la comunitat exigeix el compliment d’aquest vincle contractual. L’elegit ha d’escoltar i respectar les opinions dels seus electors, a l’hora de prendre decisions que alteren les condicions de vida; en aquest cas, l’urbanisme de la zona on viuen.
No en tenim prou de reconèixer-nos com una democràcia; a més de dir-ho, cal fer-ho. Volem i necessitem que les institucions, sobretot les locals, les que són la base de la jerarquia institucional, siguin permeables als interessos de la majoria del veïnat. En tot allò que repercuteix en els aspectes vitals de la vida del barri, com els serveis, la convivència i la seguretat, els drets a l’habitatge i el dret a la vida garantit, sense necessitat de demanar caritat, el barri ha de dir la seva i els governants ho han de tenir en compte.
Els barris de l’antic poble de Santa Eugènia de Ter apel·len a aquest dret davant d’una decisió, que considerem que s’ha pres sense en tenir en compte les nostres necessitats i perspectives. Una decisió que ens perjudica, en la mesura que destrueix part del nostre patrimoni natural; sense una necessitat que ho justifiqui i sense una compensació equivalent a la pèrdua. Els barris de Santa Eugènia i Can Gibert, defensant el parc Jordi Vilamitjana, defensen el seu dret a decidir sobre aspectes importants de la vida social en el barri. Es reivindica com a poble.
Ens diuen les autoritats que el “que faran serà millor”. Molt bé, parlem-ne.
Valorem-ho sense donar-ho per fet. Ni tampoc apel·lant que en depèn un bé superior, la construcció de l’Hospital, quan tot indica que no és així. Les veïnes i veïns també volem la millora del barri tot aprofitant les noves oportunitats. Però la suposada millora no justifica una actuació arbitrària, encara que aquesta respecti els procediments formals. Creiem que aquesta és la millor manera d’exercir l’autoritat, per tal que sigui respectada. Cal que els acords, les lleis, les normes i els impostos que les institucions de govern prenen, començant per les institucions locals que representen la base de la piràmide institucional, es facin amb un consens majoritari del veïnat. Sense aquesta base sòlida, la piràmide institucional s’inverteix; tota l’autoritat recau en la punta, sense que la base la sostingui.
Uns i altres sempre hem reclamat una ciutadania activa. Tot això és el que estem aprenent en la defensa del Parc Jordi Vilamitjana. Tenim tot el dret i l’obligació de dir i defensar el que és nostre.
