Santa Eugènia sap mobilitzar-se per celebracions festives com la Festa Major que vivim aquests dies, però també sap fer-ho per defensar el patrimoni del barri quan es veu amenaçat. D’ençà d’aquest estiu, veïns i entitats de Santa Eugènia, Can Gibert i Sant Narcís s’han bolcat en una gran campanya per defensar la preservació del parc de Jordi Vilamitjana, amenaçat per l’urbanisme, sota el lema “El parc no es toca”.
Tot va començar el passat 10 de juny, quan l’Ajuntament de Girona va aprovar una modificació del Pla general d’ordenació urbana que preveu la destrucció del parc Jordi Vilamitjana i la construcció en el seu lloc d’un edifici de set plantes i 347 habitatges. Amb aquesta modificació, l’Ajuntament vol obtenir uns rendiments econòmics “per fer front a les despeses necessàries per tirar endavant la transformació urbanística que requereix la implantació del nou Campus de Salut”, com reconeix el consistori en la nota que va publicar el 26 de juliol passat.
Val a dir que tots defensem la construcció del nou l’hospital en el termini més raonable possible.
Però després de diverses comissions i debats tècnics, des de la comunitat veïnal de Can Gibert i Santa Eugènia podem afirmar que la construcció de l’hospital no queda afectada per la remodelació del parc Jordi Vilamitjana. Els terrenys necessaris per la construcció de l’hospital ja són en aquests moments propietat de l’Ajuntament, i per tant afirmem que la destrucció del Parc no és necessària ni imprescindible per construir hospital en l’emplaçament previst. Queda clar, doncs, que la construcció de l’hospital i dels pisos no tenen a veure: són dos aspectes ben diferents i no estan connectats.
El parc Jordi Vilamitjana encara no està acabat i està pendent de rebre més equipaments, com la segona fase de les instal·lacions de patinatge (skatepark). Tot i això, és utilitzat assíduament pels veïns d’uns barris que suporten molta densitat de població i que gairebé no disposen de zones verdes. A qualsevol hora del dia hi ha canalla que hi juga, famílies que hi celebren festes, persones que hi passegen els gossos, etc. La pèrdua del parc implicaria un enorme perjudici per uns barris humils i històricament maltractats per l’administració. Igual que els hospitals, les zones verdes són necessàries per la salut. Netegen l’aire, permeten l’exercici físic i ofereixen un espai de repòs lluny del soroll i la contaminació. L’Organització Mundial de la Salut recomana que les ciutats disposin com a mínim de 10-15 m2 d’àrea verda per cada habitant. En comptes de destruir parcs públics, caldria fer-ne de nous i mantenir en bon estat els que ja tenim.
L’alternativa que proposa l’Ajuntament de construir un parc adjacent al nou hospital no és acceptable: aquesta àrea estaria encara més allunyada de la trama urbana i aïllada per una carretera de quatre carrils.
La construcció d’un edifici de set plantes reiteraria els errors urbanístics comesos des dels anys setanta en uns barris que han crescut en vertical i a cop d’especulació, sense que s’hagi tingut mai en compte l’interès públic. La suposada justificació que així es pretén dinamitzar socialment i econòmicament el sector, argumentant entre altres que el 40% dels futurs pisos serien de protecció oficial, torna a ser un aspecte que no té relació amb l’hospital, ni amb el Campus de Salut. Hi ha altres espais i mesures possibles si hi ha realment voluntat política d’afrontar la problemàtica de l’habitatge. Al contrari, tornant a recórrer als models antics i edificis de set plantes s’agreujaria la segregació urbana i l’estigma que arrosseguen els barris de Santa Eugènia i Can Gibert.
La lluita s’ha organitzat en pocs dies, amb la constitució de l’Assemblea d’Entitats i Ciutadania en Defensa del Parc Jordi Vilamitjana. Des d’aquest ens de coordinació i lideratge s’han anat creant les diferents comissions que canalitzen les propostes que es van plantejant. En un primer moment, les propostes estan orientades sobretot a informar i sensibilitzar el veïnat del perill que corre el parc i de les afectacions que causaria el fet de perdre’l. També s’ha creat una comissió de comunicació per difondre la problemàtica als mitjans de la ciutat, i s’estan planificant un seguit d’accions i activitats a la tardor al parc mateix, per reivindicar-ne l’ús.
Les primeres accions van ser la presentació de les al·legacions de les AVV de Santa Eugènia i Can Gibert amb el suport de l’Assemblea en Defensa del Parc contra la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana de Girona núm. 83, referent al Nou Campus de Salut Josep Trueta, el passat 23 de juliol. El mateix dia es va posar de manifest el suport popular d’aquest campanya amb l’organització d’una manifestació fins a l’Ajuntament que va ser tot un èxit.
La concentració ja es pot qualificar com la manifestació veïnal més important que s’hagi fet mai a Girona. La recollida de signatures de suport a la campanya segueix activa.
En el mateix moment de la concentració a la plaça del Vi, la Comissió Negociadora de l’Assemblea es va reunir amb els representants municipals, els dos regidors dels barris. Les primeres respostes de l’Ajuntament no són engrescadores; la lluita serà llarga, ens necessita a tots i tenim el compromís veïnal d’anar fins al final.
Setembre és temps de Festa Major a Santa Eugènia, però aquest any també és temps de mobilització col·lectiva. EL PARC NO ES TOCA!
