El dissabte 5 d’octubre, Salt va ser el punt de partida d’una manifestació que va transcórrer pels carrers de Santa Eugènia de Ter i desembocà a Girona. L’objectiu de la marxa era denunciar el genocidi que s’ha estat perpetrant a Palestina durant l’últim any. La mobilització, convocada per grups solidaris com BDS Girona, va començar a les 17 h a la plaça Llibertat de Salt i va culminar amb una concentració davant dels edificis institucionalment reconeguts de Girona com són la seu del Govern o la Generalitat.
Durant la marxa, els i les manifestants, amb banderes palestines i pancartes en alça, cridaven consignes que exigien el boicot a Israel i la condemna a la complicitat de la comunitat internacional. En aquest últim any el conflicte ha deixat més de 50.000 morts a Palestina a causa dels bombardejos israelians. En arribar a la seu de la Generalitat a Girona, es va realitzar una acció llançant pintura vermella per representar la sang vessada en el conflicte, i es va escriure «50.000 assassinats» als vidres de l’edifici.
Aquesta manifestació es va produir en un context d’escalada de tensió a la regió del conflicte. Des de 1948, amb la creació de l’Estat d’Israel i l’expulsió forçosa de centenars de milers de palestins, en un procés conegut com Nakba, la situació a Palestina ha continuat empitjorant. L’ocupació israeliana i les agressions al Líban han intensificat el conflicte, i Israel manté un sistema de control i segregació sobre la població palestina, sovint descrit com un règim d’apartheid.
Les manifestacions actuals, tant a Girona com en altres ciutats del món, tenen com a objectiu principal la fi del comerç d’armes amb Israel i la pressió internacional per sancionar el país. Aquesta protesta recorda la que va tenir lloc l’any 2009 a Salt i Girona, quan milers de persones van sortir als carrers per condemnar els atacs israelians sobre Gaza, tal com va informar el mitjà digital eldimoni.com. Els manifestants de llavors també denunciaven la violència sistemàtica contra la població civil palestina, una situació que, malauradament, continua vigent fins avui. Ambdues manifestacions reflecteixen la continuïtat del suport gironí als drets del poble palestí i la condemna de les accions militars d’Israel, amb crides a la fi del conflicte i el respecte pels drets humans.
