Vés al contingut

febrer 16, 2025

L’escultor Francesc Torres Monsó dona nom a una plaça de Santa Eugènia

L’Ajuntament de Girona ha batejat amb el nom de l’escultor Francesc “Paco” Torres Monsó una plaça del barri de Santa Eugènia que fins ara no tenia denominació a l’encreuament dels carrers de Santa Eugènia i dels Marfà.

La descoberta de la placa de la plaça FRANCESC TORRES I MONSO – ESCULTOR. Foto: Ajuntament de Girona / Aniol Resclosa

La proposta de posar el nom de Francesc Torres i Monsó a un espai públic de la ciutat va ser proposada i aprovada per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i després pel Ple segons informa l’Ajuntament.

L’escultor Francesc “Paco” Torres i Monsó (Girona, 7 de novembre de 1922 – Girona, 30 de gener de 2015) es va formar a l’Escola de Belles Arts de Girona, on va ser deixeble del pintor i il·lustrador Joan Orihuel, a més de treballar a Barcelona amb els escultors Enric Monjo i Josep Clarà. La seva obra primerenca és academicista, influïda per l’escultor, pintor i gravador Aristides Maillol i per Josep Clarà, mentre que més tard l’obra de Rodin el va incitar a l’animació de la massa.

El 1950 va fundar el grup Postectura i va participar en el Tercer Saló d’Octubre. En aquesta època va descobrir l’expressionisme anglès, que el va influir profundament. El 1954 va guanyar una beca de l’Institut Français per anar a París. Allà es va incrementar el seu expressionisme, ara a la recerca d’un rigor formal, molt influït pel pintor i escultor Juli González. L’obra Maternitat va guanyar el primer premi d’escultura a la Tercera Biennal d’Alexandria (1959).

Després d’un període abstracte, al començament dels anys seixanta, Torres i Monsó torna a l’expressionisme figuratiu, amb un contingut sarcàstic i un tractament de la matèria que progressivament es va destruint. El 1969 comença a treballar el polièster i les resines sintètiques i introdueix el color en les seves composicions, que reben influències del pop-art, tot mantenint-se fidels a l’expressionisme.

La dècada dels vuitanta serà un moment de síntesi. Les obres es despullen de decoració, adopten tendències minimalistes, que resumeixen en la seva austeritat les preocupacions latents de l’artista. D’aquesta època destaquen les seves escultures públiques, com ara les lletres A, B, C, Q (1980) o Llapis (1981), instal·lades a Girona. Com a reconeixement a la seva trajectòria artística, el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2013 el Premi Nacional de Cultura del CONCA.

Compartir l'article

Articles relacionats