Por los hombres de allí conocí y que siempre serán mis amigos… J. A. Goytisolo
El hombre precisa un calor por dentro i otro por fuera. Miguel Delibes, La hoja roja
Està content i això és bo. Han sigut moltes hores de feina, de dedicació, de cercar, de revisar, i entre papers, records i treball ara ens fa a mans la seva crònica personalíssima de Santa Eugènia de Ter, el poble on va anar a raure de manera fortuïta, com fortuïts van ser els tombs que la vida li va fer donar.
Ell és l’Eduardo, permeteu-me que li digui Eduardo. els orígens s’han de conservar sempre. Els noms propis ho són tant, de propis, que no s’haurien de traduir mai, com mai es renuncia als orígens.
Imagineu que arriba a Santa Eugènia un tal Sean Connery i es presenta així: «em dic Bond, Jaumet Bond». Ai, com grinyola!
Permeteu-me doncs en aquestes planes el nom d’Eduardo dels seus orígens.
Els tombs que fa la vida el van dur del seu lloc de naixença, al Maestrat —en un indret amb el preciós nom de Villarluengo—, a Olite quan ell encara era tot petitó, i a tan sols tres mesos d’Olite a Puras, un poble que l’emociona intensament quan el visita ja amb tota una vida al darrera.
Albalate del Arzobispo, Pineda de Mar, Castellar del Vallès, Cardedeu, ciutat de València, Olla Fría a Tenerife, Sidi Ifni, Sabadell.
Per fi sembla que ha trobat el seu destí: treballador de la banca. Però un bon amic li parla d’estudis de filosofia a Roma, on passa un any «extraordinari» i «rep» la filosofia «dels millors professors». No estudia filosofia, la rep. La rep i l’acull de per vida.
De Roma a Saragossa per convalidar estudis. Nous tombs i l’atreviment que dona la necessitat —no parla anglès— li obtenen un treball a la base militar que els Estats Units té en aquesta població. Per fi l’any 1971 obté plaça de professor a l’Institut Vicens Vives de Girona. Després d’un temps llarg vivint en uns habitatges del mateix institut, s’instal·la a Santa Eugènia de Ter, al mateix pis on resideix encara avui.
És important conèixer les arrels pròpies, és important també conèixer les arrels d’un indret qualsevol on el destí ens ha dut, submergir-se en elles, amarar-se de la seva història i de les seves lluites. En el camí ha renunciat a la carrera militar, al sacerdoci i a la banca, i s’ha casat amb la seva estimada M. Pilar.
I l’Eduardo s’ha implicat fins el moll de l’os en aquest coneixement i ha participat en les lluites veïnals per la dignitat i l’autonomia d’un poble annexionat territorialment «que no humanament» a Girona. Junt amb els amics d’un poble «dinàmic, associatiu, creatiu, conscienciat, treballador, constant» s’implica d’una manera personalíssima i alhora sempre en equip en una gran diversitat d’àmbits: associació de veïns, festes, esport, església, política, hortes, ponts, premsa, urbanisme, medi ambient, un no parar.
Junt amb els amics d’un poble «dinàmic, associatiu, creatiu, conscienciat, treballador, constant», s”implica.
El llibre traspua sobre tot estimació: als orígens, a la nova terra, als companys, a la lluita, a la vida i, sempre en primer lloc, a la seva dona i companya, a les seves seva filles i al seu fill, a la seva mare.
Traspua convicció, tolerància i un bon humor que s’endevina en el somriure un punt trapella de l’Eduardo, qui ha posat, i segueix posant tot el cor en totes les tasques a les que es dedica.
Però ai, no oblidem que en Jaimito Bond es passeja per Santa Eugènia. Té la mirada fixa en el parc Jordi Vilamitjana, i és patent que ell defensa sempre els interessos de l’imperi i per tant els de l’especulació.
Unim-nos doncs a la lluita eterna dels herois locals, per exemple al d’un ferrer que fa temps pica ferro de proximitat i que és un company lleial, un home honest, un tal Eduardo Herrero Laínez. Defensem el parc, defensem les hortes, defensem la dignitat del poble.
Les planes d’aquest llibre ens hi ajuden perquè donen una bona visió de Santa Eugènia de Ter i de la dignitat ancestral del Poble i dels seus defensors.
Gràcies, Eduardo.
